La gent no ho coneix, no sap què és això. El món de les UCI neonatals i pediàtriques, on famílies i personal sanitari intenten salvar la vida de tants nens, és un món dur i, alhora, bonic. Allí va estar el meu fill Pep lluitant durant quatre mesos per viure. És un món desconegut, perquè forma part d’un dels tabús més grans de la nostra societat. Un pare amb qui vaig coincidir a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona va expressar-ho de manera reveladora: “Jo no sabia que aquests nens existien. No es veuen als parcs, no es veuen a les pel·lícules, ningú en parla”.
Quan el meu fill Pep va morir, moltes persones properes van optar pel silenci. Entenc aquesta reacció, en part a causa de l’impacte que els va causar i, sobretot, perquè no sabien com abordar la situació. Encara avui, molts eviten esmentar el Pep a les converses, o se sorprenen que jo ho faci, com si ell mai no hagués existit… Això inevitablement dificulta el procés de dol i augmenta la sensació de solitud.
Com a directors d’“Un estel fugaç” –amb l’Arturo Méndiz–, aquesta incomprensió i solitud és el que hem constatat en tantes converses amb pares, mares i professionals que han passat per l’UCI. I aquesta és la raó per la qual ens embarquem en aquest projecte: la importància de trencar el tabú perquè les mares i els pares puguin comunicar la seva pèrdua, assumir la mort del nen de la manera més natural possible i viure el dol de manera sana.
— Ignasi Guerrero
Codirector i protagonista d’Un estel fugaç. Director de fotografia i operador dels documentals El lápiz, la nieve y la hierba (2017), Pilar Lorengar; la voz y el silencio (2016) i Tras la pista de Otal (2008). Fa més de catorze anys que dirigeix projectes creatius a l’agència i productora btcom, de la qual és soci cofundador.
IMDB
Codirector, guionista i coproductor d’Un estel fugaç. Director de diversos documentals per a cinema i televisió com El lápiz, la nieve y la hierba (2017) o Pilar Lorengar; la voz y el silencio (2016), coproduït amb Alemanya i estrenat en TVE, Aragó Televisió (Espanya) i ZDF-ARD (Alemanya). Productor amb més de 300 premis internacionals incloent la Palma d’Or a Cannes i una nominació a l’Oscar pel curtmetratge Timecode (2016), així com tres Premis Goya.
IMDB
Bastian Films és una productora centrada en projectes basats en històries humanes en què sol haver-hi una important dimensió social. La seva filmografia inclou 14 curtmetratges de ficció que han aconseguit més de 300 premis arreu del món, entre els quals hi ha una Palma d’Or de Cannes, una nominació als Oscar i 3 premis Goya pels curtmetratges El Barco Pirata (2012), El corredor (2016) i Timecode (2017). El 2020 van estrenar Cordes al Festival Internacional de Cinema de Sitges i es va vendre a més de 20 països d’arreu del món. Actualment prepara l’estrena d’El que queda de tu, òpera prima de Gala Gràcia rodada el 2023.
Al sector documental ha produït diversos llargmetratges entre els quals destaquen El llapis, la neu i l’herba (2017) i, més recentment, Lluminós espai salvatge (2024), que s’estrenarà a la secció oficial del Hot Docs, el festival de documentals més gran d’Amèrica.
Veure web
btcom és una productora catalana creada el 2010 per l’Ignasi Guerrero, el Luis Carreras i Carme Raventós. Tot i ser la publicitat el seu àmbit natural, ja són unes quantes les col·laboracions entre btcom i Bastian Films en l’àmbit de la ficció i el documental. La primera és el 2012 amb el curtmetratge El Barco Pirata, guanyador del Goya. El segueix la producció conjunta del llargmetratge documental El Llapis, la Neu i l’Herba (2014), Millor Llargmetratge als Festivals de Cine Biosegura, Premi Pirineus al Festival d’Espiello, i Menció Especial al London Labor Film Festival.
Durant el rodatge al Pirineu aragonès sorgeix la idea de fer conjuntament el documental Un Estel Fugaç i s’inicia el desenvolupament. En paral·lel, les dues productores tornen a col·laborar en el llargmetratge documental Pilar Lorengar. La voz y el silencio (2016) i el curtmetratge documental El pas dels Pirineus (2019).
Veure web
Juan Ignacio Peña és el productor i director de l’empresa mexicana Tilma Films, que l’any 2015 coprodueix el curtmetratge ZERO the project, i el 2020 arrenca Mexicana, una pel·lícula d’animació dirigida per Fernando Pomares, animada en col·laboració amb l’estudi austríac arx anima. El 2021 va acabar de coproduir el llargmetratge de ficció mexicana 37KMS, dirigit per Rafael Montero i disponible a VIX USA.
En l’àmbit documental, Juan Ignacio Peña va desenvolupar el projecte Vivir de cine per a Elías Querejeta l’any 2005. I en el món de l’animació va ser nominat a un Goya l’any 2003 pel llargmetratge hispano-francès Els Reis Mags, disponible a Netflix Espanya.
Tilma Films i el seu equip uneixen forces amb Un Estel Fugaç per afrontar el repte de produir una animació en 2D en blanc i negre que permeti explicar el passat d’aquesta història amb el to adequat.
L’artista mexicà Alexander Acha, produeix i compon la música d’aquesta pel·lícula juntament amb Pablo Delgado.
Veure web
‘Una estrella fugaz’ forma parte de los 10 títulos mexicanos que conforman la Selección Oficial de la segunda edición del festival Cine al margen. El documental tendrá dos proyecciones en salas de la Ciudad de México, entre el 11 y el 17 de agosto.
Llegir més
La historia del documental nació para acompañar a todas las familias que viven el proceso doloroso alrededor de las UCI neonatales y el duelo perinatal, con la esperanza de que se sientan menos solos. «Una estrella fugaz» ya está disponible en las plataformas Prime Video, Filmin, Acontra+ y Rakuten.
Dirigida por Ignasi Guerrero y Arturo Méndiz, el próximo 11 de octubre llega a las salas de cine el estreno de «Una estrella fugaz», documental que aborda de manera íntima y personal el mundo de las UCI neonatales y el duelo perinatal, a través de los testimonios de varias familias que han vivido este doloroso y silencioso proceso.
Llegir més
